Cross-Cultural Communication, Public Diplomacy and Soft Regulation in Global Society

Josep Maria Carbonell

Resumen


This article attempts, firstly, to pre­sent a comprehensive look at the great changes driven by communication in the framework of an increasingly global society. What kind of society do we find ourselves in? What does it mean to say that today we live in a global, multipo­lar society dominated by electronic net­works and technological and scientific changes? Why is the role of communi­cation so important and, most particu­larly, the role of mass self-communica­tion? Can we talk about the existence of a new communication paradigm?

Secondly, the article gives a brief pre­sentation on the implications of these profound changes in our lives: in our conception of space, time, identity and relationships, our ideas, values and reli­gions, as well as power. It also presents a summary of the major impacts of this new communication paradigm.

Thirdly, a proposal is presented on how “cross-cultural communication”, “pu­blic diplomacy” and “soft regulation” may favor the new communication  paradigm of “global communication”. Cross-cultural communication cannot occur without a real inter-cultural ex­perience to help bring us closer to the different and fascinating cultures that now make up this global world in which we live. Cross-cultural communication can be an instrument of peace, coope­ration and collaboration that empowers citizens, enhancing transparency and accountability. In short, communica­tion as a public and moral good helps to strengthen a society that is more fair, diverse, pluralistic, and free.

 

En aquest article es pretén, en primer lloc, oferir una visió exhaustiva dels grans canvis impulsats per la comuni­cació en el marc d’una societat cada ve­gada més global. Quin tipus de societat ens trobem? Què vol dir que vivim en una societat global i multipolar domi­nada per xarxes electròniques i canvis tecnològics i científics? Per què el paper de la comunicació és tan important i, sobretot, el paper de l’autocomunicació massiva? Podem parlar de l’existència d’un nou paradigma de comunicació?

En segon lloc, l’article mostra, de ma­nera breu, què impliquen aquests can­vis profunds en les nostres vides: en la nostra concepció de l’espai, el temps, la identitat i les relacions, les nostres idees, valors i religions, com també el poder. I presenta un resum dels principals im­pactes d’aquest nou paradigma de co­municació.

En tercer lloc, es fa una proposta de com “la comunicació intercultural”, la “di­plomàcia pública” i la “regulació suau” poden afavorir el nou paradigma de co­municació de la “comunicació global”. La comunicació transcultural no es pot produir sense una experiència intercul­tural real que ens ajudi a acostar-nos a les diferents cultures fascinants que actualment formen aquest món global en què vivim. La comunicació inter­cultural pot ser un instrument de pau, cooperació i col∙laboració que faculta els ciutadans, i millora la transparència i la rendició de comptes. En resum, la comunicació com a bé públic i moral ajuda a enfortir una societat més justa, diversa, pluralista i lliure.


Texto completo: PDF

Refbacks

  • No hay Refbacks actualmente.


Los números más recientes de la revista pueden consultarse aquí y los anteriores, aquí.

ISSN papel: 1138-3305. ISSN electrónico: 2340-5007

Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna. Universidad Ramón Llull.