|
La violència en la mirada
08/02/2002
Els discursos apocalíptics, tan presents en aquest tombant de segle, i tan carregats de mals auguris sobre el destí de la humanitat, fan de la televisió un dels seus blancs predilectes. Des del sentit comú -i sovint des del camp intel·lectual- es tendeix a convertir la televisió en un dels principals bocs expiatoris del nostre temps. El neguit i el malestar de molts ciutadans sobre la societat actual es projecten envers la televisió que té una transcendència social i cultural indiscutible. Nosaltres creiem, però, que es tendeix a sobredimensionar la seva importància tant per a bé -quan es considera la televisió com un instrument educatiu- com per a mal -quan se la considera com l'origen de tots els nostres mals. Hi ha una tendència a cosificar la televisió i a convertir-la en una mena de realitat autònoma protagonista del nostre temps. Des de la nostra perspectiva creiem que cal canviar la tradicional mirada sobre els efectes socials de la televisió i mantenir una visió més centrada en els seus usos socials i en el protagonisme de l'espectador en la interpretació dels missatges.
Jordi Busquet
Coordinador del Grup de recerca Violència i televisió
Facultat de Comunicació Blanquerna
 Aquest estudi de caire teòric es va iniciar el novembre de 1997 a partir d'un encàrrec formulat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya. En iniciar aquesta recerca el primer problema va ser vèncer els múltiples prejudicis que hi ha sobre el tema i prendre distància sobre aquest objecte d'estudi. En aquest sentit ens va ser útil recordar les paraules de Salvador Cardús a El desconcert de l'educació relatives a l'anàlisi televisiva: "Hom s'hi aproxima des de l'ambigüitat psicològica que representa ser, alhora, un crític amb el paper de la televisió i, normalment, un derrotat consumidor habitual de televisió. El discurs sobre la televisió, en aquest cas, trasllueix relacions personals ambigues amb l'objecte de debat, males consciències, frustració per la impotència de no saber deixar de fer en privat allò que s'ha de condemnar en públic".
No és gens senzill, doncs, parlar de la televisió. Aquesta dificultat s'agreuja encara més en parlar de violència i televisió, ja que la violència és en el món actual -sobretot despres de l'11 de setembre de 2001- una realitat problemàtica que suscita inquietud i malestar en amplis sectors socials. La preocupació que hi ha en relació a la violència televisiva no és casual: la televisió apareix com una mena de finestra que ens posa en contacte amb la violència del món. En tractar la temàtica de la violència i la televisió seria molt fàcil acabar parlant de la televisió violenta. Tant és així, que, molt sovint, la pregunta que s'acaba fent és si la presència d'imatges de violència a la televisió fa la societat més violenta. Es tracta d'una pregunta molt difícil de respondre i que introdueix una sèrie de sospites sobre la mateixa televisió.
La violència en la mirada vol destacar la importància que té la recepció en qualsevol procés comunicatiu i especialment en el debat sobre els continguts violents a la televisió. L'objectiu del nostre treball ha estat intentar definir millor el tema i construir un marc teòric que ens permeti abordar la qüestió. Fem, doncs, una reflexió prèvia amb la finalitat de delimitar clarament el significat de la violència i exposar les teories que tracten el tema en el camp mediàtic, i també proposem un model d'anàlisi de la violència a la televisió, que amplia models anteriors.
Malgrat que darrerament s'han publicat molts treballs relacionats amb el tema de la televisió i, fins i tot, de la violència televisiva, aquesta és la primera recerca que s'ha fet de característiques similars a Catalunya i també a l'Estat Espanyol. Esperem que la nostra aportació -encara que modesta- contribueixi positivament a cobrir algunes mancances existents en la literatura científica sobre la violència i la televisió. L'equip de treball està format per Sue Aran (filòloga i professora de Comunicació Audiovisual), Francesc Barata (periodista), Pilar Medina (psicòloga) i, com a coordinador del grup, Jordi Busquet (sociòleg). Els quatre membres estem vinculats al camp de la recerca i de la docència universitària i, en alguns casos, relacionats també amb el món professional del periodisme i de la televisió. L'estudi ha comportat gairebé tres anys de treball a partir de sessions de seminari, tasca que ha fet possible que persones originàries de diferents disciplines haguem fet de la violència i la televisió un camp de trobada i de reflexió comuna. L'abast i la complexitat del tema aconsellaven aquest apropament interdisciplinari a l'anàlisi de la violència a la televisió. El procés de treball ha estat molt enriquidor per a tots nosaltres, ja que ens ha permès assolir una visió compartida, molt més completa i satisfactòria, sobre el tema.
El treball s'estructura bàsicament en cinc capítols. En el primer capítol es revisa la noció de violència, es tracten els diversos tipus de violència humana i s'exposen les principals teories tracta el tema des del camp de la psicologia i la sociologia.
En el segon capítol, tenint present la reflexió i la controvèrsia sobre els mitjans de comunicació social, tracta de les diverses formes de violència mediàtica i les seves possibles repercussions socials.
En el tercer capítol, s'analitza el vincle existent entre les teories de la comunicació i el saber criminològic. S'analitza el tractament mediàtic de la criminalitat i la presència de la violència a les pantalles de la televisió.
En el quart capítol es planteja una discussió sobre la noció de gènere a l'àmbit televisiu i es reflexiona sobre les distintes formes en què fa acte de presència la violència en els discursos televisius.
Finalment, en el cinquè capítol es fa una reflexió sobre els criteris que han d'intervenir en l'elaboració d'un mètode d'anàlisi de la violència a la televisió. Aquest capítol ve precedit d'una reflexió metodològica i es clou amb la proposta d'un model d'anàlisi de la violència televisiva.
Cada capítol acaba amb una proposta de lectures recomenades, una proposta molt particular, ja que recull algunes de les nostre preferències. Per una lectura més exhaustiva, el lector disposa d'una bibliografia general al final del treball.
|
