La commemoració dels 25 anys de Ràdio 4 ens recorda que Catalunya no és el país que tanta gent somiava aquell 13 de desembre de 1976, quan va emetre per primera vegada íntegrament en català. Ningú podia imaginar aleshores que aquella emissora pionera de la normalització de la llengua nacional de Catalunya compliria 25 anys en un estat quasi agònic.

Filla de Radio Nacional de España, ventafocs dels successius governs espanyols, dirigida per delegats de confiança política nomenats a Madrid, aquella ràdio jove, il·lusionada i compromesa ben aviat comprovaria que, en el fons, només era una interessada concessió "regional" o "provincial".

Ràdio 4 era massa bona, comptava amb excel·lents professionals, donava joc als polítics quasi clandestins, entrevistava el president Tarradellas a l'exili, s'escapava de les mans, era massa catalana i mai va aconseguir que ni UCD, ni el PSOE, ni el PP guanyessin ni unes eleccions a Catalunya.

Vist el resultat, ningú va fer res per ajudar-la, més aviat al contrari. No li van donar mitjans tècnics, els professionals van anar marxant cap a la ràdio privada, cap a les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, cap a la COM... L'audiència va anar desapareixent... i Ràdio 4 va estar a punt de ser liquidada fins a quedar reduïda a la categoria de ràdio residual o a restes del museu sentimental radiofònic.

Amb massa qualitat i amb massa catalanitat per a la seva època, Ràdio 4 celebra 25 anys en un ambient de preludi de funeral per tancament o per privatització. Com aquella tieta lletja, soltera i carrinclona de Serrat, tothom dirà que quina llàstima, tothom dirà què bona era... Però entre tots la van matar i ella sola es morirà.

De moment, aquest any toca agrair i felicitar totes les persones que van ajudar a viure i a sobreviure a Ràdio 4, encara que només sigui en la memòria d'un altre somni català.

Joaquim Roglan.