| Carles Sentís, un periodista entre
dos segles
Per Carles Sentís, el periodista ha de “veure
les coses sense ira, sense ràbia i ser pacífic”
Carles Sentís és un periodista
que als seus 95 anys continua al peu del canó. És
per aquesta raó i per tota la seva trajectòria
que ha estat guardonat amb el Premi Extraordinari Blanquerna
2007. Dins la conferència que va tenir lloc el dia
15 de març, i a partir de la seva experiència,
va aconsellar als futurs periodistes que siguin liberals
i oberts. També els va dir que no haurien de pensar
que tenen la raó i que han d’escoltar i veure
les coses sense ira, sense ràbia i ser pacífics.
Sentís, a preguntes del també periodista Francesc-Marc
Álvaro, va explicar els moments que han marcat la
seva vida com a periodista i com a persona. Per exemple,
va dir que l’Ateneu
de Barcelona va donar-li l’oportunitat de començar
en el món del periodisme; i també va recordar
que el cop d’Estat del coronel
Tejero del 23F
al Congrés
dels Diputats va fer-li ésser conscient que estava
allà present el periodista que portava dins i no
el diputat que aleshores era. Tenia, segons va dir, doble
personalitat: la periodística i la personal, la d’espectador
i la d’actor. |
|
 Carles
Sentís va néixer a Barcelona
el 1911. És un dels grans periodistes del segle
XX, que actualment continua exercint amb els seus
95 anys complerts. És periodista, advocat i
escriptor, va ser secretari d’un conseller del
govern de Lluís Companys, conseller del govern
de Josep
Tarradellas i diputat per UCD. Acaba de publicar
la primera part de les seves memòries titulades
“Memòries d’un espectador”,
on relata els primers 50 anys del segle XX des de
la seva perspectiva com a espectador-periodista. Al
llarg de la seva carrera, Sentís va escriure
a La Publicitat, va dedicar-se al reporterisme de
guerra, va ser el pioner dels reportatges d’investigació
i va estar en el consell de direcció de La
Vanguardia, entre d’altres. Sentís
ha obtingut els premis Mariano
de Cavia, Ramon Godó, Ciutat de Barcelona,
Nacional de Cultura, i, el més recent, l’Extraordinari
Blanquerna 2007.
[Marga Parrilla]
|
|
|
|
