Al març del 2005 van aparèixer al barri on viu Oksana Chelysheva desenes de pamflets amb la seva cara amb un marc negre i un text que la qualificava de traïdora i col·laboradora dels terroristes txetxens. No era la primera amenaça seriosa que rebia ella ni l’ONG on treballa. Dos mesos abans, els serveis de seguretat russos van detenir l’editor en cap del seu diari per publicar dos articles que demanaven una sortida dialogada al conflicte caucàsic (parlaven de Maskhàdov, líder independentista txetxè assassinat per l’exèrcit rus). “Sempre hem cregut que lluitar contra el bloqueig informatiu és la millor manera d’aproximar postures per trobar la pau”, va dir Chelysheva. Però van patir el bloqueig informatiu del Kremlin i els va tancar la seva ONG i el seu òrgan d’informació. Chelysheva considera que és una irresponsabilitat que Occident toleri el que passa a Rússia, perquè això comporta una involució democràtica no només al país, sinó a tota la regió, i per proximitat, a Europa. D’altra banda, Marina Litvinovich, anava caminant un dilluns al matí, de l’oficina del Front Civil Unit (moviment social opositor al Kremlin creat per Garri Kaspàrov, que afirma tenir per objectiu polític prevenir que Rússia torni a ser un estat totalitari) cap a casa seva, quan va ser atacada per l’esquena i va quedar inconscient al terra durant més de mitja hora.
Tots aquests atacs i amenaces es deuen a la feina que fan aquestes dues periodistes a Rússia, tema que va ser tractat en la conferència, si bé es va centrar majoritàriament en l’atemptat a l’escola de Beslan.
Les dues periodistes van intentar explicar el que va passar realment, davant del que expliquen les fonts oficials del Kremlin. Seguidament van fer una valoració sobre el fet que Occident, i especialment Espanya, mantingui una bona relació amb Rússia. Ho van condemnar. Ho consideren irresponsable i ho justifiquen afirmant que no es poden tenir relacions econòmiques amb un país del qual no sabem res del que hi passa realment. Va ser aleshores quan van apuntar que la feina del periodista rus és la de desemmascarar una veritat que no s’explica, per la qual cosa se sol pagar un preu molt elevat. Moltes vegades amb la mort. Aquest serien els casos d’Anna Politkovskaia o Alexander Litvinenko, dels quals també es va fer referència durant l’acte.

Oksana Chelysheva va néixer a Ucraïna. És periodista, directora de l’Agència d’Informació russo-txetxena i del diari Pravo-Zaschita. També és sots-directora de l’ONG Societat per l’amistat russo-txetxena, una organització civil que informa sobre la regió caucàsica i més concretament sobre Txetxènia. Chelysheva es considera una liberal-demòcrata i cristiana ortodoxa.

Maria Litvinovich va néixer a Rússia l’any 1975. És periodista i autora de la pàgina web La veritat sobre Beslan. Apart de treballar com a periodista és consultora política del conegut jugador d’escacs i opositor polític Gari Kaspàrov. Des del 1998 participa en la fundació de diversos mitjans d’Internet russos i va ser activista en campanyes electorals dins i fora de Rússia.

[ Marta Lujan, Laura Vila ]