| La por a l’alarma social. Realitat
o construcció mediàtica?
Josep Martí i Gómez: “Cada cop és
més difícil separar la crònica de successos
i la del cor”
La qüestió principal plantejada
per la conferència era si l’alarma social la
construeixen els mitjans o simplement reflecteixen la realitat.
L’angoixa moltes vegades és creada pels mitjans,
i no per l’angoixa social. ¿Per què
els mitjans ens fan recordar encara l’11-M? És
a aquesta mena d’alarma social a la qual ens referim,
a la que provoquen els mitjans recordant aquest patiment,
i molts ho fan perquè la por ven.
Segons el periodista Josep Martí Gómez, cada
cop es fa més difícil separar la crònica
de successos i la del cor: “la gent només vol
coses morboses, i tots els drets com el de la intimitat
o la pròpia imatge, igual que el codi deontològic,
són paper mullat”. Aquesta era una de les conclusions
de la jornada de Comunicació del dia 15.
El periodista i escriptor Joan Manel Oleaque , autor del
llibre Des de la tenebra, un descens al cas Alcàsser,
creu que els mitjans es dediquen a allargar temes de successos
que no tenen més importància i que en el moment
que repeteixen tant un fet o el recorden any rere any és
quan fan alarma social, creen por, que és el que
ven i es menja els tabús morals. Tot això
s’exemplifica amb el cas Alcàsser, l’11-S
i alguns programes del cor.
El punt en comú dels oponents i de la moderadora
va ser la manca de seguiment del codi deontològic:
van recalcar que la teoria és molt maca però
que a la pràctica és impossible d’aplicar.
D’altra banda, la moderadora, Marta Planellas, que
va estar molt implicada a la conferència, va puntualitzar
sobre el fet que una elevada quantitat d’informació
o la difusió d’informació constant aconsegueix
desinformar les persones, perquè aquestes acaben
per treure-li importància. |
|
 Josep
Martí Gómez va néixer
a Morella (Castelló) l’any 1937. Exerceix
el periodisme des de fa més de quatre dècades.
Va començar a treballar a Meditarráneo,
el diari de Castelló, i després a El
Correo Catalán. Al llarg de la seva carrera
professional també ha col·laborat amb
el diari El
Periódico, El
País i La
Vanguardia, on escrivia la secció
“Diario de un reportero” a les pàgines
d’opinió. També ha participat
en espais radiofònics de la Cadena
SER com La Ventana, dirigit per Gemma
Nierga i Hora 25, conduït per Carlos
Llamas. Durant cinc anys va ser corresponsal a Londres
d’aquesta mateixa emissora. És autor
de “Historia de asesinos” i “Amor
y sangre en la oficina”, entre d’altres.
Ha rebut, en dues ocasions, el premi Ciutat de Barcelona,
i per la seva trajectòria professional l’any
1990 el Col·legi
de Periodistes li va concedir el guardó
Ofici de Periodista. També li han atorgat (compartit
amb Josep Ramoneda) el premi Manuel Del Arco per les
entrevistes al setmanari Por Favor.
Joan
Manel Oleaque va néixer a Catajorra
el 1968. És llicenciat en Ciències de
la Informació. Fa més d’una dècada
que treballa al setmanari El
Temps i també col·labora amb
altres publicacions com El
País. En televisió ha participat
a la televisió britànica Channel
4 i al programa 30
minuts de TV3. Actualment és professor
de Periodisme i Investigació a la Universitat
de València. El seu primer llibre, Des
de la tenebra (2002), és una narració
periodística sobre el crim d’Alcàsser.
La traducció al castellà d’aquesta
obra va guanyar el premi Rodolfo Walsh com a millor
llibre de no-ficció publicat a Espanya i Amèrica
Llatina. També va rebre el premi Millor Periodista
Valencià de l’any 1998 que atorga l’Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana.
[Cristina Aguilà,
Gina Palau i Aina Salvador]
|
|
