Del bon ús de la por. Conferència de Michel Maffesoli
Maffesoli: “En la tradició judeo-cristiana estem constantment jutjant”

El sociòleg francès Michel Maffesoli va començar la seva conferència davant d’una cinquantena d’estudiants de la Facultat afirmant: “Jo no sóc ni optimista ni pessimista. Jo intento simplement descriure el que hi ha, que no és pas una feina fàcil”. I va manifestar que ell no es reconeix en cap d’aquestes dues categories morals. La seva intenció, va subratllar, és “descriure sense fer judicis de valors”. L’autor de llibres com La part del diable i Lógica de la dominació va mostrar-se crític amb la manera de pensar occidental i va sentenciar que “des d’un punt de vista intel·lectual i particularment en la nostra tradició, la judeo-cristiana, estem constantment jutjant”. La seva posició, va afegir, és de “neutralitat axiològica”.
Maffesoli va descriure el seu país, França, com un lloc on hi ha “dos discursos”. Un és el “discurs oficial, el dels polítics, les esferes de poder i els mitjans de comunicació”, molt centrat a conservar el sistema tal com està i a no mostrar les penúries. L’altre discurs és el que ell va anomenar “discurs oficiós”, el discurs de les masses, en definitiva, el del poble. Maffesoli considera el discurs oficiós com el que capta millor la vida quotidiana dels ciutadans, ja que expressa “el sentir del poble”.
La solució als problemes que sorgeixen en aquesta part no escoltada de la societat és, segons el sociòleg, que el discurs oficial “accepti aquesta dimensió paradoxal de cada individu i de cada societat”, el que ell anomena l’homo demens (l’home dement).