“La literatura no funciona com a vacuna o com a sèrum per la por si no més aviat com a analgèsic, ja que la por queda reduïda, adormida, però no desapareix.” Aquesta és la conclusió a la qual van arribar els escriptors Andreu Martín, Marcos Ordóñez i Màrius Serra. La conferència, moderada pel professor Joaquim Noguero, volia abordar el tema de la por en la literatura, especialment en els relats d’aquests tres autors, fet que va donar lloc que cadascun d’ells relatés les seves vivències personals relacionades amb la por. Aquest fet va contribuir que hi hagués un ambient distès i que als continguts hi sovintegessin anècdotes personals dels escriptors. Aprofitant els continguts de les seves experiències de joventut, Marcos Ordónez ens va parlar d’una de les pors més esteses entre els escriptors: la por a la pàgina en blanc. Andreu Martin va plantejar tres maneres diferents d’enfrontar-se a la por, i Màrius Serra va exposar una llarga llista de les situacions que l’atemoreixen.

Andreu Martín va néixer a Barcelona l’any 1949. Va estudiar Psicologia, encara que va començar a treballar com a guionista de còmic i va col·laborar en moltes revistes. L’any 1979 escriu la seva primera novel·la, Aprèn i Calla, amb la qual es va iniciar en el gènere policíac. Entre les seves obres destaquen Pròtesi, Barcelona Connection i Bellíssimes Persones. Ha guanyat, entre altres, els premis Círculo del Crimen, Deutsche Krimi Preis International (a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), La Sonrisa Vertical, Hammett de l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs i l’Ateneo de Sevilla. En l’àmbit de la literatura juvenil, Andreu Martín també té una llarga trajectòria. Amb el seu amic i escriptor Jaume Ribera ha creat la saga del detectiu Flanagan, que ja compta amb més de deu títols i diversos premis. La seva obra, que sol tenir Barcelona com a escenari principal, ha estat traduïda a més de 10 idiomes.

Marcos Ordóñez va néixer a Barcelona al 1957. És novel·lista i crític teatral. Ha escrit sobre literatura, política, música i cinema en un gran nombre de publicacions. Comença a escriure sobre teatre a El Correo Catalán (1983-1985) i continua a l’ABC (1989-1991), El Observador (1992-1993) i Avui (1992-2000). A l’abril de l’any 2000 va debutar a l’edició catalana d’El País amb la secció setmanal “A pie de obra”, que des de novembre de l’any següent va passar a publicar-se a l’edició nacional. És professor de narrativa audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i també imparteix classes a l’Institut del Teatre. Entre les seves novel·les més conegudes destaquen A cualquiera puede sucederle, Una vuelta por el Rialto, Rancho aparte i Tarzán en Acapulco.

Màrius Serra va néixer a Barcelona l’any 1963. És escriptor i llicenciat en Filologia anglesa. A finals dels anys vuitanta va començar, simultàniament, a publicar llibres de ficció, articles d’enigmística al diari Avui i mots encreuats a La Vanguardia. Però tot i que ja comptava amb algunes obres publicades, es va donar a conèixer l’any 1994 amb la novel·la Mon Oncle. Entre les seves obres més destacades trobem L’home del sac, La vida normal (Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 1998) i AblanatanalbA. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. L’aparició a finals de l’any 2000 de Verbàlia (Premi Serra d’Or i Lletra d’Or de la Crítica) ha donat lloc al naixement del portal d’internet “Verbàlia”. En l’actualitat escriu setmanalment una columna a La Vanguardia.

[Eva Méndez Vicente]