Josep M. Aragonés: “Molts han utilitzat el prefix digital perquè sembli tot més modern”

Amb molts tecnicismes es van posar sobre la taula les diferències més destacades entre el cinema tradicional (el fotoquímic) i el digital (o electrònic). “Potser és el futur”, deia Aragonés sense molta convicció, ja que segons ell, el cinema digital ha arribat lluny principalment gràcies a interessos econòmics. La conferència, que en un principi havia de presentar David Arqués, va ser finalment conduïda per Jaume Benet i, tal com era previst, Josep M. Aragonés va parlar sobre el cinema digital. Aragonés va explicar de forma detallada totes les pèrdues de línies de píxels i de bilions de colors originades pel fet de passar d’un fotograma de 35mm al sistema digital. Però també va dir que, a banda de les pèrdues que aquest “escaneig” originava, sempre que s’ha passat del fotograma de 35 mm a cinema fotoquímic també hi ha hagut pèrdues de qualitat força importants. Així que no hi ha un tret diferencial tècnic que ens digui que és molt millor treballar amb digital o amb fotoquímic. Les úniques característiques que va dir que realment eren revolucionàries eren el fet que ara la postproducció es podia fer tota amb Intermediate Digital, així com també tots els avantatges en la distribució que suposava l’ús del cinema digital en lloc del tradicional. “Tots els que han provat el món digital s’hi han quedat, tot i que els qui tenen més experiència són més reticents a utilitzar-lo”, va dir Aragonés. La gent jove de seguida utilitza sistemes digitals tant en la gravació com en la postproducció. Però un dels àmbits que sol ser dels més avinguts a les noves tecnologies és un dels que menys les utilitza: la publicitat. Segons Aragonés, quasi tota la publicitat utilitza els 35mm, i després ja fa servir en la postproducció el sistema que es demani. Una de les utilitats més regulars és la del retoc digital, tant en publicitat com en cinema, que avui dia s’utilitza fins i tot per al maquillatge. Però per altra banda, una de les grans contradiccions modernes és que, quan es filma en digital, es procura posar gra perquè sembli de 35mm i que quan es fa en 35mm, es procura netejar tot perquè es vegi més nítid.