« tornar enrera    

Josep Maria Huertas Clavería: “Barcelona té moltes qualitats, però també molts problemes. Obviar-ho és falsificar”

Josep M. Huertas Clavería (Barcelona, 24/11/1939) és periodista de professió, encara que actualment no s’hi dedica. És professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Huertas Clavería ha fet de corresponsal i director de diaris i revistes. És autor de llibres de sociologia entorn de la ciutat de Barcelona i la vida quotidiana i també de llibres d’història. Destaquen: Cent anys de vida quotidiana, “Mirador”, la Catalunya impossible. La poesia prohibida de Cesc o Paseos insólitos para descubrir Barcelona. Entre els premis que Huertas Clavería ha obtingut al llarg de la seva trajectòria hi ha el premi de periodisme del Col·legi d’Arquitectes, el 1970; Ciutat de Barcelona, el 1977; Rovira i Virgili (amb Carles Geli), el 1989; Nacional de Periodisme, el 1990; i la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. Pertany a l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana).

Carles Sabaté Pastor (Barcelona, 1965) és periodista i treballa des de fa 12 anys com a redactor al diari AVUI. Actualment informa de notícies de l’àmbit local, des de la secció de societat. Durant la seva trajectòria ha cobert els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, el Fòrum 2004 i també, la tragèdia del Carmel, entre altres esdeveniments socials. És autor de diversos llibres de temàtica castellera. El més destacat Castellers de Cornellà: 10 anys (1991-2001).

La tragèdia del Carmel ha posat en evidència que una ciutat moderna i amb grans qualitats com Barcelona també pateix problemes greus. Ho va dir el periodista Josep Maria Huertas Clavería, en un acte en el qual es van posar en comú tres visions de la crisi de tres professionals del periodisme. Huertas Clavería també va oferir uns consells als futurs periodistes. Com a punts essencials que cal tenir en compte va remarcar el fet de conèixer el background dels fets, defugir dels tòpics i de la morbositat i evitar la saturació d’informació per tal de no caure en el ridícul. Carles Sabaté va centrar el seu discurs en el marc més informatiu. Va afirmar que la premsa ha jugat un paper fonamental en la tragèdia del Carmel i va sentenciar que aquest fet posa de manifest les dues cares de Barcelona: “millor ciutat del món, però amb necessitats socials”. Francesc Peirón va donar una visió molt més personal de com va viure la tragèdia. Com a punt clau de la crisi del Carmel va remarcar la falta de connexió entre política i afectats, a més de demanar seguretat per properes obres públiques per tal que no es torni a produir un cas com el del Carmel.


 

[ Laura Mellado, Cristina Sanjosé i Mónica Yuste ]
Amb el suport de