|  Els
atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units,
i no els de l’11-M a Madrid, són els que han
transformat la política internacional. Per això
els participants de la taula rodona “Els canvis internacionals
després de l’11-M” es van centrar a analitzar
la política exterior de Washington. Segons Xavier
Batalla, les relacions entre Estats Units i els organismes
internacionals encara ara estan per definir i el fet que
el govern de Bush intervingués a la guerra d’Iraq
sense l’aprovació de la ONU ha demostrat la
inutilitat d’aquest organisme. Els atemptats de l’11-M
han estat una de les conseqüències d’aquesta
nova situació política del segle XXI i han
posat en alerta la resta de països europeus. Albert
Garrido va parlar dels efectes electorals després
d’escabrosos atemptats islàmics. Segons va
dir, les repercussions no han estat iguals a tots els països:
L’11-M va suposar un canvi polític a Espanya
que no s’ha donat a cap altre país. En canvi,
l’atemptat a una discoteca de Bali, que va suposar
la mort de 88 australians, no va afectar el primer ministre
australià, John Howard, que va sortit reelegit. El
govern de Bush, tot i intervenir a la guerra d’Iraq,
tampoc se n’ha ressentit. L’onada d’atemptats
islamistes contra objectius occidentals ha posat de manifest
la necessitat de crear sistemes de control d’immigració
i de seguretat internacional. La nova regulació en
matèria de control d’estrangeria ha servit
també per reforçar mecanismes de cooperació
de la Unió Europea.
 Mateo
Madridejos, periodista i historiador, ha cobert
grans actes de política internacional, com la transició
democràtica als països de l’Est. Ha treballat
a diversos mitjans de premsa escrita com El Correo,
El Mundo, El Periódico i El Observador.
Actualment és una de les firmes col·laboradores
de la secció d’opinió de El Periódico.
Ha escrit diversos llibres, entre els quals cal destacar
La sonrisa de la perestroika i La caída
del muro.
[ Isabel Marquès ]
|
 Albert
Garrido és redactor en cap de la secció
internacional del diari El Periódico i professor
de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat
en diversos programes a Televisió Espanyola, entre
ells, “Impactos” i “Ésta es tu
vida”. Va ser director del diari oficial dels Jocs
Olímpics de Barcelona i en premsa escrita ha treballat,
entre d’altres mitjans, a Diario de Barcelona,
El Correo Catalán, Mundo Diario i el setmanari
Globo. Garrido també ha escrit el llibre
Entre Gitanos y payos. Relación de prejuicios
y desacuerdos, publicat per l’editorial Flor
de Viento el 1999.
Xavier Batalla, nascut a Barcelona l’any
1948, és enginyer tècnic industrial, llicenciat
en Filosofia i Lletres i en Periodisme. Va començar
exercint la professió l’any 1972 a El Correo
Catalán. També ha treballat al Diario
de Barcelona, El País i finalment a La Vanguardia
com a corresponsal internacional des del 1986. Batalla ha
cobert grans esdeveniments internacionals, com les eleccions
a l’antic bloc comunista, la transició democràtica
a Sud-àfrica i l’assassinat del primer ministre
israelià, Yitzhak Rabin. Ha estat professor de Relacions
Internacionals a la Facultat de Periodisme de la Universitat
Pompeu Fabra i ha publicat diversos llibres sobre el conflicte
entre Occident i el món islàmic. Un dels més
reconeguts és Afganistán. la guerra del
siglo XXI, pel qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona
de Periodisme l’any 2001. Actualment és corresponsal
diplomàtic de La Vanguardia i director adjunt
de La Vanguardia Dossier. |
