|  El
membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Joan Manuel
Tresserras va donar unes pautes generals de com els mitjans
han d’informar d’una tragèdia, a partir del que les cadenes
de televisió van fer l’11-M. Tresserras, que en tot moment
va parlar a títol personal, va distingir entre les dues o
tres primeres hores després dels atemptats i les hores posteriors,
en què, segons ell, l’actitud del periodista ha de ser clarament
diferent. Durant les primeres hores és gairebé impossible
evitar l’espectacularitat; en canvi, a mesura que passa el
temps s’eleva el grau de responsabilitat d'allò que s’emet.
Per Tresserras, l’11 de març moltes cadenes van fer “pornografia
dels sentiments”, oferint programes informatius en format
de premsa del cor. En contraposició, Tresserras va posar com
a exemple Televisió de Catalunya, que va demostrar una cultura
professional superior a la resta de mitjans, tenint en compte
que només té una delegació a Madrid. Segons ell, el que cal
és buscar fórmules informatives que no converteixin les tragèdies
en circs mediàtics.
Joan Manuel Tresserras és un dels deu membres
del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya. Concretament, es dedica
a la recerca en l’àmbit audiovisual, a elaborar memòries,
informes i publicacions del consell. Joan Manuel Tresserras
i Gaju va néixer a Rubí l’any 1955 i és doctor en Ciències
de la Informació. Acutualment és professor de Periodisme a
la Universitat
Auntònoma de Barcelona. A més, Tresserras ha estat director
del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació
de la UAB (1991-1993), coordinador de la llicenciatura de
Periodisme de la mateixa universitat (1997-1999) i conseller
de la CCRTV (2000). Tresserras és autor de diversos llibres,
entre els quals destaquen El regne del Subjecte (1987), Cultura
de masses i postmodernitat, conjuntament amb Enric Marín (1994)
o La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939,
amb Francesc Espinet (1999). Tresserras ha estat reconegut
amb el premi extraordinari de Doctorat de la UAB(1988), el
Premi d’Investigació sobre Comunicació de Masses del Centre
d’Investigació de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya
(1989) i el premi Joan Fuster d’Assaig (1994).
Cristina Villà |
|
