|  En
la taula rodona sobre la precarietat laboral es van posar
de manifest les moltes reivindicacions dels periodistes en
el seu lloc de treball. Molts professionals, especialment
els que treballen en revistes o els corresponsals de localitats
petites, cobren a tant la peça. En aquests casos o
bé tenen contractes d’autònom -amb els
quals els empresaris s’estalvien de donar al periodista
d’alta a la Seguretat Social-, o bé tenen contractes
d’obra i servei –així els treballadors
no poden cobrar cap indemnització-. Un altre problema
del sector laboral del periodisme és la manca de convenis
del sector. Les queixes també es van dirigir a la mala
utilització que es fa de les pràctiques dels
estudiants de periodisme: segons es va dir a la taula rodona,
els mitjans utilitzen els becaris com a mà d’obra
gratuïta i, per tant, demanden menys periodistes llicenciats.
També es va reclamar una major rotació dels
becaris pels diferents llocs de treball i que el tutor que
es destina al becari tingui més temps per assessorar-lo.
Segons els participants a la taula rodona, els becaris no
cobren res ja que no es pot establir una relació laboral.
Aquesta situació es veu agreujada perquè hi
ha molts més llicenciats que llocs de treball i a més,
hi ha molta gent disposada a treballar cobrant molt poc o
sense contractes decents.
Un cop exposades les reivindicacions laborals dels periodistes,
els ponents van explicar els projectes bàsics per millorar
el sector: regulació laboral dels periodistes, crear
un estatut del periodista professional i la democratització
dels mitjans públics. Tots aquests projectes, van indicar,
podrien estar més aprop de prosperar amb el recent
canvi de govern.
 Enric
Bastardes, periodista i actual secretari general de la Federación
de Sindicatos de Periodistas de Espanya (FESP), va ser president
del Sindicat de Periodistes de Catalunya fins fer el salt
a la Federació espanyola. Columnista habitual del diari
El País, es mostra esperançat amb la nova etapa
política que van obrir les eleccions del 14 de març
i espera que els convenis, les lleis i l’estatut del
periodista vegin, per fi, la llum.
Francesc Viver i Marc Guillén
|
 Ramon
Espuny és secretari de mitjans públics del Sindicat
de Periodistes de Catalunya (SPC) i membre del comitè
d’empresa de TV3. Forma part de la secció de
cultura dels Informatius de Televisió de Catalunya.
És defensor de la democratització dels mitjans
públics. Creu que haurien de ser neutres i independents,
ja que han d’estar al servei dels ciutadans. Segons
diu, els atemptats de l’11 de març a Madrid van
demostar l’ús polític d’aquests
mitjans per tramar una total manipul·lació informativa.
 Franco
Siddi és president de la “Confederazione Nazionale
Stampa italiana”. Els mitjans italians, explica Zini,
són més corporativistes que els espanyols. Zini
és un sindicalista històric a Italia i recorda
que el primer contracte col·lectiu dels periodistes
es remunta al 1911, però es va derogar al 1985. Des
de la presidència de la Confederación de Periodistes
denuncia que hi ha 15.000 periodistes autònoms que
cobren a tant la peça. La necessitat de nous convenis
i d’una millor regulació laboral és, segons
ell, imperiosa. Siddi es mostra dialogant i esperançat
en superar una de les lacres del periodista italià:
la dificultat per trobar feina estable abans dels 35 anys.
 Carles
Suqué és un periodista d’àmplia
trajectòria en la direcció de ràdios
municipals. Des del 1991 fins 2001 va dirigir les rendes de
Ràdio Gràcia en substitució de Jordi
Mauri. Tenia ganes de continuar al seu lloc, però nous
gestors es van fer càrrec de l’emissora. Ràdio
Gràcia, actualment Ràdio Gràcia Barcelona,
emet en el 107.6 FM i dóna cobertura a pràcticament
tota l’àrea metropolitana de la ciutat comtal.
El seu programa més celebrat és Gràcia
Esports. Suqué té la certesa que l’evolució
dels mitjans ha anat en contra d’una legislació
laboral que reguli els periodistes.
|
