L'ex-ministre i senador Jordi Solé Tura, el catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo i el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Antoni Bayona, van ser els encarregats de transmetre, a una audiència molt jove, la rellevància històrica, social i política del procés d'elaboració de la Constitució espanyola. Sota el títol "Fent memòria de 25 anys de Constitució", els tres ponents van valorar els pros i contres del text constitucional fent especial menció als drets i llibertats de la persona, a l'Estat de les autonomies i a la seva integració en una futura Constitució europea.

El conflicte bèl.lic amb l'Iraq i el suport d'Espanya als Estats Units van ser alguns dels temes més destacats durant el torn de preguntes, quan una estudiant va qüestionar el paper del monarca espanyol en la crisi. El senador socialista va respondre amb una provocadora sentència, tot afirmant que "quan vam fer la Constitució, el rei ens el vam trobar a sobre, era una figura que venia en l'últim minut de l'època franquista i es va decidir adoptar una solució a l'escandinava, en què els reis són reis però no fan res". En aquest sentit va assegurar que "entre Joan Carles I i José María Aznar no hi ha feeling" i que el monarca se sentia millor amb els socialistes: "Érem més oberts i no li posàvem res al davant que ell no volgués".

Gemma Castañé i Mora
Marc Codolà i Màrquez

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930). Llicenciat en dret a Barcelona, va completar els estudis jurídics a París. L'any 1967 es va doctorar amb el treball Catalanisme i revolució burgesa i ha publicat diferents obres sobre la temàtica nacional d'entre les quals destaquen: Introducción al régimen político español (1971), Ideari de Valentí Almirall (1974), Nacionalidades y nacionalismos en España (1985), i Autonomies, federalisme i autodeterminació (1987). Membre de la Bandera Roja, es va incorporar amb el sector majoritari d'aquesta en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins el PCE-PSUC va defensar les tesis majoritàries eurocomunistes i va representar el partit a les Corts espanyola (1977-1982, en fou portaveu del grup), a les ponències de la Constitució espanyola (1978) i de l'Estatut de Sau (1979), i al comú de Barcelona (regidor, 1983-1987). Progressivament, va allunyar-se del PSUC i de l'eurocomunisme cap a la socialdemocràcia i l'any 1989 va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) . En aquesta etapa, ja decididament reformista, va ser diputat al Parlament, membre del Senat espanyol i ministre de Cultura del govern (1991-1993). L'any 1976 va esdevenir catedràtic de Dret Polític a la Universitat de Barcelona i va ser degà de la Facultat de Dret (1985-1988). El 1999 publicà les seves memòries, "Una història optimista".

Ferran Requejo és catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on dirigeix el programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials i el Grup d'Investigació en Teoria Política. És també membre del Comitè Executiu de l'European Consortium for Political Research, del Comparative Federalism Research Committee (International Political Science Association, IPSA) i de la junta directiva de l'Associación Española de Ciencia Política, AECPA. L'any 1997 va rebre el premi Rudolf Wildenmann Prize d'investigació (ECPR). La seva investigació actual es centra en la democràcia, el liberalisme polític i el federalisme en societats de pluralisme cultural. És col·laborador habitual dels rotatius La Vanguardia, El País i l'Avui.

Antoni Bayona i Rocamora (Sabadell, 1954) és doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Desde 1994 és director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, òrgan adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals i creat el 1985 com a eina d'estudi i recerca en matèria autonòmica. Bayona és especialista en Dret públic i membre del Cos de Lletrats del Parlament de Catalunya des de 1984. El director d'IEA, que el 2001 va ser proposat per Convergència i Unió com a membre del Tribunal Constitucional, ha defensat en diverses ocasions els recursos d'inconstitucionalitat presentats per la Generalitat davant les decisions del govern central. Entre les seves principals publicacions destaquen Informática y administración (1994), La competencia básica estatal y la jurisprudencia constitucional (1993), El derecho a legislar en el Estatuto Autonómico (1992) i Comentarios sobre el Estatuto de Autonomia de Cataluña.