En la taula rodona sobre la cançó i la memòria tres cantautors "clàssics", com ara Quico Pi de la Serra, Luis Pastor i Jaume Sisa, i un altre més contemporani, Jabier Muguruza van coincidir que la música dels cantautors és una forma d'expressió que té la capacitat de retenir una memòria i uns sentiments. Cadascun d'ells va donar la seva definició de cantautor i va explicar la seva experiència. Per exemple, Jaume Sisa, un músic que ha sabut crear-se un món propi, va afirmar que no va ser el típic "cantautor comunista dels setanta". Jabier Muguruza va reivindicar la música dels cantautors perquè "los mensajes evidentes no són interesantes". Amb una vena molt més nostàlgica, Luis Pastor va recordar els seus orígens com a músic i l'època de lluita contra el règim franquista. Per Pastor, el cantautor també té un paper social perquè "la canción és una herramienta para cambiar la conciencia de la gente". Finalment, Quico Pi de la Serra va recalcar la importància de recuperar la memòria ja que "hi ha tota una generació que no sap què va passar a partir del 39 i que no sabent-ho no entén què està passant ara".

Jabier Muguruza és un dels cantautors del País Vasc més importants. Va néixer a Irún el 1960 i des de molt petit comença a entrar al món de la música amb l'acordió, amb el qual fa concerts i participa en diferents projectes musicals del món del rock i de la cançó d'autor en l'escena basca com Zarama, Imanol i Kortatu. El 1989 comença la seva carrera en solitari amb el disc destinat per al públic infantil "Ja, Ja". El 1990 crea el grup de pop Les Mecaniciens, amb el qual publica "Erabakia", "la Xoragarria" i "Euskadi jende gutxi". També ha format part del grup d'arrels tradicionals Joxe Ripiau. El 1994 surt el seu primer disc com a cantautor. Des de llavors ha editat "Boza barruan", "Kitarra bat nintzen", "Aise", "Fiordoan" i "Hain guapa zaude". També ha format part del disc-llibre "Nueva Etiopia", en el qual també van participar Mikel Laboa, Ruper Ordorika, Gari, J.C. Perez i J. Tapia. A més també ha col·laborat al disc homenatge a Jackson Browne "Cantame mis canciones" amb Kiko Veneno, Luis Eduardo Aute, Loquillo i Mª del Mar Bonet, entre d'altres. A part de la música, Jabier Muguruza, també es dedica a escriure llibres infantils i relats per adults.

Quico Pi de la Serra neix el 1942 a Terrassa i segons una cançó seva "jo, Francesc Pi de la Serra, fill de Terrassa i Sabadell, de mala raça no en tinc gaire, però tinc força mala pell". Va formar part de Els Setze Jutges (1962) i del conjunt Els Quatre Gats. Va publicar el primer àlbum, Francesc Pi de la Serra (1967), i des de llavors va alternar recitals i l'enregistrament de discs ("Fills de Buda", 1974, i "Pijama de saliva", 1983, entre d'altres). Altres enregistraments que ha fet són "No és possible el que visc", "Quico i Maria del Mar" i "Katalonien", entre d'altres. Pi de la Serra també s'ha dedicat els últims anys a dirigir i presentar el programa a Catalunya Ràdio sobre blues "T'agrada el Blues?"

Jaume Sisa neix fa 55 anys al Poble Sec i és un dels artistes més surrealista que ha conegut aquest país després de Dalí, per això s'autodenomina com a "cantautor galàctic". Vinculat al Grup de Folk, l'any 1968 publica "L'home dibuixat" i el 1971, "Orgia". Uns anys després, el 1975, reapareix amb el disc "Qualsevol nit pot sortir el sol", un símbol per tota una generació, i que converteix la cançó que dóna títol a l'album en tot un himne. A partir de llavors, Sisa edita uns quants discos entre els quals hi ha "Galeta Galàctica", "La Catedral", "La màgia de l'estudiant", i el directe "Sisa i Melodrama". Sisa també col·labora amb Dagoll-Dagom per a l'obra "Nit de Sant Joan" i el 1983 treu al mercat "Roda la música". Desapareix com a personatge després de l'edició del doble "Transcantautor: última notícia" per reaparèixer com a Ricardo Solfa. El 2000 torna amb el disc "Visca la llibertat" i el 2001 reprèn la seva faceta més galàctica amb el disc "Sielu".

Lluis Pastor neix a Cáceres el 1952 i a principis dels seixanta se'n va amb la seva família a Vallecas. Des de petit volia ser cantant i als catorze anys va deixar l'escola i es va posar a treballar en una companyia d'assegurances. Quan en va fer disset va descobrir Paco Ibañez i des de llavors va començar a tocar i cantar a les esglésies del seu barri i a centres juvenils. Posteriorment recorre els centres d'emigrants repartits per Europa cantant les seves cançons i quan torna edita el seu primer disc, del qual, per motius de censura, només se'n permeten quatre cançons. A partir de llavors, la discogràfica catalana "Als 4 vents" edita les seves primeres gravacions: els singles "La huelga del ocio" i "Con dos años" i també la versió de Miguel Hernández "El niño yuntero" i Hace falta saber". Des del 1975, Luis Pastor ha editat onze discos, entre els quals hi ha llibres, discos i discos en directe. L'últim llançament ha estat el disc-llibre "Soy".